POSEM FI AL MALBARATAAMENT DE LES BOSSES DE PLASTIC!!!

La Comissió de Canvi Climàtic del Congrés ha aprovat per unanimitat una proposta de Ciutadans. Sembla que el Govern vol posar frè al malbaratament de bosses de plàstic. Després d'un llarg i lent procés, Espanya s'adaptarà a la normativa europea i, a partir l'1 de gener de 2018, els comerços (botigues, supermercats i similars) no podran distribuir de forma gratuïta bosses de plàstic d'un sol ús.


Trobo correctíssima mesura ja que fa pena veure els paisatges naturals  fets malbé per milers de bosses de plàstic, o al mar... a veure si així es consciencia una mica més la gent i les recicla més. Pero veig que no en hi ha prou, perque ja hi ha una gran quantitat abocada als paisatges naturals que s'hauria de trobar la manera de reduïr, destinar-hi més fons.

FONTS: ARA.Cat i Rtve

GIRONA COMENÇA A IMPLANTAR DESFIBRIL·LADORS AUTOMATICS INTERNS

L'hospital Josep Trueta de Girona ha implantat el primer desfibril·lador automàtic implantable (DAI). Són aparells que es col·loquen sota el pit i un petit cable o elèctrode es connecta al ventricle dret del cor a través de la vena subclavia. Aquest elèctrode monitoritza el sistema elèctric del cor i, quan interpreta que es produeix una arítmia maligna, aplica una descàrrega que fa que el cor recuperi el ritme normal i evita que es produeixi una mort sobtada.

El Trueta calcula que aquest any s'implantarà uns 20 desfibril·ladors automàtics, mentre que la resta de casos (entre 50 i 60) es continuaran derivant a l'hospital Clínic de Barcelona, ​​com es feia fins ara en tots els de la regió sanitària de Girona. Els implants que es comencen a realitzar al Trueta són justament els pacients que requereixen estar hospitalitzats i monitoritzats fins a la implantació del dispositiu.

Bé, si per algun motiu he elegit aquesta noticia, és per què té bastant a veure amb el meu treball de recerca, que precisament tracta sobre la mort sobtada i els desfibril·ladors.
Possiblement més endavant us adjuntaré algun resum d'algun apartat del meu treball, sempre i quan trobi quelcom interessant.

(FONTS: La Vanguardia, el País)

UPS! UN NOU POSSIBLE TRACTAMENT PER A LA ADDICCIÓ A LA COCAÏNA

Una nova investigació revela que l’exposició repetida a la cocaïna disminueix l’activitat d’una proteïna necessària per al funcionament normal del sistema de recompensa del cervell que condueix a l’addicció. Els investigadors també han estat capaços de bloquejar-la i així tallar aquest complex sistema que acaba induint l’addicció. La recerca, que publica la revista Nature Neuroscience, s’ha fet amb ratolins i proporciona un primer model de com la cocaïna canvia la forma i la mida de les neurones involucrades en el circuit de recompensa.

L’exposició repetida a la cocaïna disminueix l’expressió d’una proteïna necessària per al funcionament normal del sistema de recompensa del cervell. El cervell addicte tan sols troba la manera d’activar aquesta zona del cervell (imprescindible per a sentir-se motivat i tirar endavant) consumint la droga, el que acaba generant addicció.

Els investigadors van manipular l’expressió d’aquesta proteïna al cervell utilitzant una nova tècnica, l’optogenètica, que consisteix en fer servir la llum. D’aquesta manera van poder actuar sobre el circuit recompensa i acabar amb el desig de consumir la droga. Tot i que encara cal investigar més, els investigadors afirmen que la troballa obre la porta a una nova direcció per al tractament d’addicció a la cocaïna. “Pràcticament no hi ha règims de medicaments per l’addicció a la cocaïna, la psicoteràpia només, i un treball primerenc amb les vacunes”, explica l’investigador principal de l’estudi.

DESCOBREIXEN L'ELIXIR DE LA VIDA

La ciència sempre busca millores en la qualitat de vida. Molts s'havien fixat en que els corcs com les formigues reines vivien molt mes que les obreres. Després de varies investigacions, es va descobrir que a més a més de, mitjan feromones, inhibir la capacitat reproductiva de les obreres. D'altra banda, tenen uns nivells de dany oxidatiu en l'ADN, els lípids i els greixos menors tant com la expressió dels enzims.

En concret, les reines tenen majors nivells d'expressió de dos gens que codifiquen enzims antioxidants, la catalasa i la peroxirredoxina. A més, la catalasa també mostrava nivells d'activitat més alts en les reines que en la resta dels corcs.

Una cosa semblant passa amb la peroxirredoxina, un enzim antioxidant que controla els nivells de peròxids, substàncies altament oxidants.
El privilegi tan ben guardat dels corcs reines està, segons aquest treball publicat a PlosOne, en un sistema antioxidant altament eficaç, amb gens i enzims especials que proporcionen una major resistència al dany oxidatiu del material genètic, proteïnes i lípids. Aquest sistema actuaria com un potent mecanisme anti-envelliment que permet reines a viure més que altres tèrmits malgrat la seva gran fecunditat.

NO SOLS ELS "MOJITOS" ENS REFRESQUEN

La ciència fa temps que busca una explicació exac- ta sobre per què badallem. Per son, per avorriment i sembla que també per refrigerar-nos el cervell. El cervell funciona millor a certes temperatures, igual que passa amb un cotxe o amb un ordinador. I de tant en tant necessita refrigerar-se. I per això el cos agafa aire fresc. En un experiment en què es volia veure si era contagiós, als participants se’ls van mostrar imatges de gent badallant. Una part, els que portaven una bossa d’aigua freda al cap, van badallar menys.
Per tant, els nois que tenen la ment més pervertida, badallaran més?😜

Booon Nadal ratetes!!💘

ELS "MOJITOS" ENS EMGANYEN

El ‘mojito’ és una de les begudes més refrescants. I no només pel gel picat. La  menta,  a més del gust, és capaç d’enganyar el nostre cervell per fer-nos sentir més frescor. El mentol s’uneix als receptors de les cèl·lules nervioses de la boca sensibles a la temperatura i fa que enviïn al cervell senyals conforme la beguda està entre 4 i 7 graus més fresca de com està en realitat.

La concentració de mentol varia en cada planta. Augmenta amb l’edat de la fulla, i això fa que les més velles tinguin un gust més refrescant. Si la planta creix en un entorn calorós i sec és menys refrescant.

Així que per Nadal, menys "Mojitos" i mes cacaolats calents.

LA COSA VA DE SALSITXES, PERÒ NO DE FRANKFURT

A molts ens fa gràcia veure un gos en forma de salsitxa, com per exemple, el Teckle. Però, per qué aquesta curiosa morfologia? Doncs és degut a la acondroplasia parcial, un transtorn genètic  que afecta al creixement de les extremitats. És considerat un enanisme. Però aquest defecte morfològic, és pràctic per a certes coses, així que aquesta raça s'ha protegit per a seguir aventatjançen. Un cas d'aquestes activitats és la caça de conill, ja que és molt fàcil que entrin als caus dels conills per a caçar-los.
La principal defensora i promotora de la raça va ser la reina Victoria d'Inglaterra, amant d'aquestes modalitat.

Conclusió: els gossos salsitxa son els nous Hobbits, els gossos nans.