dilluns, 23 de gener del 2017

UPS! UN NOU POSSIBLE TRACTAMENT PER A LA ADDICCIÓ A LA COCAÏNA

Una nova investigació revela que l’exposició repetida a la cocaïna disminueix l’activitat d’una proteïna necessària per al funcionament normal del sistema de recompensa del cervell que condueix a l’addicció. Els investigadors també han estat capaços de bloquejar-la i així tallar aquest complex sistema que acaba induint l’addicció. La recerca, que publica la revista Nature Neuroscience, s’ha fet amb ratolins i proporciona un primer model de com la cocaïna canvia la forma i la mida de les neurones involucrades en el circuit de recompensa.
L’exposició repetida a la cocaïna disminueix l’expressió d’una proteïna necessària per al funcionament normal del sistema de recompensa del cervell. El cervell addicte tan sols troba la manera d’activar aquesta zona del cervell (imprescindible per a sentir-se motivat i tirar endavant) consumint la droga, el que acaba generant addicció.
Els investigadors van manipular l’expressió d’aquesta proteïna al cervell utilitzant una nova tècnica, l’optogenètica, que consisteix en fer servir la llum. D’aquesta manera van poder actuar sobre el circuit recompensa i acabar amb el desig de consumir la droga. Tot i que encara cal investigar més, els investigadors afirmen que la troballa obre la porta a una nova direcció per al tractament d’addicció a la cocaïna. “Pràcticament no hi ha règims de medicaments per l’addicció a la cocaïna, la psicoteràpia només, i un treball primerenc amb les vacunes”, explica l’investigador principal de l’estudi.

DESCOBREIXEN L'ELIXIR DE LA VIDA

La ciència sempre busca millores en la qualitat de vida. Molts s'havien fixat en que els corcs com les formigues reines vivien molt mes que les obreres. Després de varies investigacions, es va descobrir que a més a més de, mitjan feromones, inhibir la capacitat reproductiva de les obreres. D'altra banda, tenen uns nivells de dany oxidatiu en l'ADN, els lípids i els greixos menors tant com la expressió dels enzims.

En concret, les reines tenen majors nivells d'expressió de dos gens que codifiquen enzims antioxidants, la catalasa i la peroxirredoxina. A més, la catalasa també mostrava nivells d'activitat més alts en les reines que en la resta dels corcs.

Una cosa semblant passa amb la peroxirredoxina, un enzim antioxidant que controla els nivells de peròxids, substàncies altament oxidants.
El privilegi tan ben guardat dels corcs reines està, segons aquest treball publicat a PlosOne, en un sistema antioxidant altament eficaç, amb gens i enzims especials que proporcionen una major resistència al dany oxidatiu del material genètic, proteïnes i lípids. Aquest sistema actuaria com un potent mecanisme anti-envelliment que permet reines a viure més que altres tèrmits malgrat la seva gran fecunditat.