Bé ratetes curioses, l'estiu ja arriba, i aprofito la causa per a tancar el blog, el curs ja s'ha acabat, ara toca prendre el sol, apaguen les tecnologies i desconectem! Fins un altra i gràcies pel suport!
Molt atentament: Victor Surribas
dijous, 8 de juny del 2017
diumenge, 14 de maig del 2017
UN ALTRE MOTIU PER MENJAR MÉS FRUITA
Un dels trets que distingeix els primats -humans, grans simis, micos ...- és el de posseir un cervell considerablement gran en relació al seu volum corporal. Molts científics creuen que això es deu a la importància de les interaccions entre aquests mamífers. És l'anomenada "hipòtesi del cervell social". La complexitat de les relacions entre primats exigiria el desenvolupament d'un gran teixit cerebral.
Però una investigació dirigida per antropòlegs de la Universitat de Nova York ha llançat una nova teoria: els primats podrien deure l'important mida del seu cervell al consum de fruita.
L'autor d'aquesta investigació va recopilar dades de les dietes i vides socials de més de 140 espècies de primats del món per esbrinar quins factors podien associar-se amb el volum dels seus cervells. Per a la seva sorpresa, l'únic element que funcionava per predir quines espècies anaven a tenir majors masses encefàliques no tenia res a veure amb la mida dels grups i la seva complexitat, ni amb el seu comportament sexual.
La clau estava en la dieta, en concret en si en ella predominaven o no les fruites.
Així que, tots a menjar fruita però, no cal passar-se, que al final no ens hi cabrà el cervell al cap!!
Fonts: El país, Quo
Però una investigació dirigida per antropòlegs de la Universitat de Nova York ha llançat una nova teoria: els primats podrien deure l'important mida del seu cervell al consum de fruita.
L'autor d'aquesta investigació va recopilar dades de les dietes i vides socials de més de 140 espècies de primats del món per esbrinar quins factors podien associar-se amb el volum dels seus cervells. Per a la seva sorpresa, l'únic element que funcionava per predir quines espècies anaven a tenir majors masses encefàliques no tenia res a veure amb la mida dels grups i la seva complexitat, ni amb el seu comportament sexual.
La clau estava en la dieta, en concret en si en ella predominaven o no les fruites.
Així que, tots a menjar fruita però, no cal passar-se, que al final no ens hi cabrà el cervell al cap!!
Fonts: El país, Quo
PODREM TORNAR A MENJAR TOMÀQUETS AMB GUST A TOMÀQUET
Des de fa temps, tots ho hem notat. Els tomàquets (l'hortalissa de major valor conreada al món), en la majoria de les seves varietats comercials, no tenen gust a tomàquet. Per quin motiu? Un estudi dut a terme per un equip internacional de científics, inclosos investigadors espanyols de l'Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes, centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de València, han descobert que els tomàquets actuals posseeixen menys quantitats dels compostos químics que li donaven aquest dolçor tan característic als tomàquets tradicionals.
Els experts van realitzar un estudi genètic i químic sobre els tomàquets, quantificant el sabor dels compostos químics de 398 varietats de tomàquets tradicionals, moderns i silvestres a fi d'identificar els compostos químics que contribuïen al gust i al gust dels tomàquets en major mesura.
La resecuenciació del genoma d'aquestes 398 varietats ha permès finalment identificar marcadors genètics que afecten als compostos químics relacionats amb el sabor del tomàquet, el que inclou àcids, sucres i compostos volàtils.
"El nostre estudi ens ha permès descobrir que les varietats comercials modernes del tomàquet contenen quantitats significativament menors de molts dels compostos químics relacionats amb el sabor que altres varietats més antigues", comenta Antonio Franell del CSIC, coautor del treball.
Fonts: Muy interesante i Quo.
Els experts van realitzar un estudi genètic i químic sobre els tomàquets, quantificant el sabor dels compostos químics de 398 varietats de tomàquets tradicionals, moderns i silvestres a fi d'identificar els compostos químics que contribuïen al gust i al gust dels tomàquets en major mesura.
La resecuenciació del genoma d'aquestes 398 varietats ha permès finalment identificar marcadors genètics que afecten als compostos químics relacionats amb el sabor del tomàquet, el que inclou àcids, sucres i compostos volàtils.
"El nostre estudi ens ha permès descobrir que les varietats comercials modernes del tomàquet contenen quantitats significativament menors de molts dels compostos químics relacionats amb el sabor que altres varietats més antigues", comenta Antonio Franell del CSIC, coautor del treball.
Fonts: Muy interesante i Quo.
dissabte, 15 d’abril del 2017
JA ES POT POTABILITZAR L'AIGUA SALADA GRACIES A UN TAMÍS DE GRAFÈ
¿Transformar aigua de mar en aigua potable amb un tamís de grafè? Ho han aconseguit. Un equip de científics de la Universitat de Manchester (Regne Unit) ha aconseguit crear unes membranes d'òxid de grafè que no s'eixamplen en contacte amb l'aigua i que són capaços de tamisar les sals comunes. Transformar l'aigua de mar en aigua potable podria proporcionar aquest bé tant preuat a milions de persones al planeta que tenen dificultats per accedir a fonts adequades d'aigua neta.
Els porus del tamís de grafè dissenyat pels experts són tan petits que pot controlar-se amb precisió fins a escala atòmica, per la qual cosa és possible tamisar les sals comunes.
A part, cada cop, en general, hi ha menys aigua dolça assequible per a certes comunitats, més llacs secs, rius contaminats.. així que aquest seria un gran avenç per a la humanitat.
Els porus del tamís de grafè dissenyat pels experts són tan petits que pot controlar-se amb precisió fins a escala atòmica, per la qual cosa és possible tamisar les sals comunes.
A part, cada cop, en general, hi ha menys aigua dolça assequible per a certes comunitats, més llacs secs, rius contaminats.. així que aquest seria un gran avenç per a la humanitat.
FONT: muyinteresante.es/Quo.es
AQUESTES SON LES MEGACIUTATS AMB L'AIRE MES CONTAMINAT DEL MON
Una anàlisi dels principals gasos que solen relacionar-se amb la contaminació de l'aire ha permès determinar els nuclis urbans on es respira pitjor.
Les emissions de les fàbriques i dels cotxes, el fum de les calefaccions, la pols i el pol·len en suspensió ... tot això contribueix a pol·luir l'aire de les ciutats. Aquest tipus de contaminació pot ocasionar diferents problemes de salut, especialment respiratoris i cardiovasculars. Per conèixer fins a quin punt està contaminat, s'analitzen diferents gasos. Els més importants en aquest sentit són l'amoníac, l'àcid fòrmic, el metanol i l'ozó.
A partir d'un satèl·lit de la NASA cada dia s'han anat analitzant els aires de 18 ciutats diferents.
Com a resultats més significatius, han pogut determinar que les pitjors concentracions d'ozó es donen a Karachi, al Pakistan. De les 300 mesures realitzades al llarg d'un any, gairebé la tercera part va sobrepassar els límits considerats perillosos, el que pot donar origen a una espècie de boirina contaminat.
En el cas de l'amoníac, un compost que es fa servir en fertilitzants i que contribueix a la formació de partícules especialment nocives per als pulmons, la ciutat més afectada és Delhi, a l'Índia, on es van superar les línies vermelles el 73,5% de les vegades. El segueixen Daca, a Bangla Desh (51,6%) i Calcuta, també a l'Índia (47,1%). No obstant això, en altres parts del món, com a Buenos Aires, també es donen pics inusuals, potser com a conseqüència de la intensa activitat ramadera.
Han observat, a més, que la crema de deixalles i biomassa i l'ús del foc per aclarir zones i adequar-les per plantar cultius ocasiona un notable augment de compostos perniciosos a Lagos (Nigèria) i en Ciutat de Mèxic.
Així que cal que posem compte en la manera que tenim de gestionar les nostres deixalles, o la manera de cultivar, si ho fem amb adobs, o no... El món cada cop està pitjor i això no pot ser bo de cap manera.
Les emissions de les fàbriques i dels cotxes, el fum de les calefaccions, la pols i el pol·len en suspensió ... tot això contribueix a pol·luir l'aire de les ciutats. Aquest tipus de contaminació pot ocasionar diferents problemes de salut, especialment respiratoris i cardiovasculars. Per conèixer fins a quin punt està contaminat, s'analitzen diferents gasos. Els més importants en aquest sentit són l'amoníac, l'àcid fòrmic, el metanol i l'ozó.
A partir d'un satèl·lit de la NASA cada dia s'han anat analitzant els aires de 18 ciutats diferents.
Com a resultats més significatius, han pogut determinar que les pitjors concentracions d'ozó es donen a Karachi, al Pakistan. De les 300 mesures realitzades al llarg d'un any, gairebé la tercera part va sobrepassar els límits considerats perillosos, el que pot donar origen a una espècie de boirina contaminat.
En el cas de l'amoníac, un compost que es fa servir en fertilitzants i que contribueix a la formació de partícules especialment nocives per als pulmons, la ciutat més afectada és Delhi, a l'Índia, on es van superar les línies vermelles el 73,5% de les vegades. El segueixen Daca, a Bangla Desh (51,6%) i Calcuta, també a l'Índia (47,1%). No obstant això, en altres parts del món, com a Buenos Aires, també es donen pics inusuals, potser com a conseqüència de la intensa activitat ramadera.
Han observat, a més, que la crema de deixalles i biomassa i l'ús del foc per aclarir zones i adequar-les per plantar cultius ocasiona un notable augment de compostos perniciosos a Lagos (Nigèria) i en Ciutat de Mèxic.
Així que cal que posem compte en la manera que tenim de gestionar les nostres deixalles, o la manera de cultivar, si ho fem amb adobs, o no... El món cada cop està pitjor i això no pot ser bo de cap manera.
dimecres, 29 de març del 2017
UN COP D'ULL A TRAPPIST-1
A finals de febrer, la NASA ens informava de la notícia que serà una de les
notícies científiques de l'any 2017: l'anunci que no eren tres, sinó set els
exoplanetes que orbiten al voltant de Trappist-1, una estrella nana ultrafreda
que es troba a 40 anys llum de nosaltres . A més, tres d'ells podrien trobar-se
a la zona habitable. Pel que fa que ens arribem a plantejar un futur cas de
vida humana en un d'aquells tres. Per contra, Eric Wolf, del
Laboratori de Física i Atmosfera Espacial de la Universitat de Colorado ha
justificat que sol en un d'ells s´hi podria arribar a donar les condicions per
a albergar aigua líquida.
Tan bon punt sen sapigui alguna cosa més, us en fare
coneixença.
dijous, 9 de març del 2017
LA REMUNTADA DEL BARCELONA, UN REAL TERRATRÈMOL
“De les coses més ximples s'aprèn”, deia el sismòleg Jordi Díaz. Ahir, quan ja era nit tancada, el sismòmetre del seu centre d'investigació va començar a tremolar de manera inusual. Els 100.000 espectadors del Camp Nou acabaven de saltar alhora, per celebrar el gol de la victòria en l'últim segon del partit del Barcelona contra el Paris Saint-Germain. El sismòmetre, instal·lat a l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera, a uns 500 metres de l'estadi de futbol, va detectar “un minúscul terratrèmol”. Segons Díaz, és “la major vibració d'aquest tipus registrada fins ara” per l'aparell, adquirit fa cinc anys.
Segons el sismòleg, que és aficionat però no fanàtic del Barça, "l'amplitud durant la celebració del primer gol és similar a la registrada habitualment en els partits del Barça. Tant el segon com el tercer gol presenten una amplitud lleugerament més gran del normal".
"Per contra, el 4-1, resulta difícil d'identificar en el registre. Sembla ser que la gent no ho va celebrar massa donant per fet que la classificació era difícil", ha comentat el sismòleg, que ha confessat a Efe que va veure el partit per televisió.
"A mesura que s'acosta el final de la trobada tot canvia. Al 5-1 es pot veure que la celebració va ser ja gran. L'apoteosi final arriba amb el sisè i últim gol. En aquest moment es va produir la major vibració d'aquest tipus registrada fins ara pel sismòmetre de l'ICTJA-CSIC ".
És increïble la força que pot arribar a produir en aquest cas un sentiment vers a un equip de futbol. Aquí es demostra l'increïble fanatisme sentit per els aficionats. Una afició així val molt.
Fonts: Diari El País i diari El Economista
Segons el sismòleg, que és aficionat però no fanàtic del Barça, "l'amplitud durant la celebració del primer gol és similar a la registrada habitualment en els partits del Barça. Tant el segon com el tercer gol presenten una amplitud lleugerament més gran del normal".
"Per contra, el 4-1, resulta difícil d'identificar en el registre. Sembla ser que la gent no ho va celebrar massa donant per fet que la classificació era difícil", ha comentat el sismòleg, que ha confessat a Efe que va veure el partit per televisió.
"A mesura que s'acosta el final de la trobada tot canvia. Al 5-1 es pot veure que la celebració va ser ja gran. L'apoteosi final arriba amb el sisè i últim gol. En aquest moment es va produir la major vibració d'aquest tipus registrada fins ara pel sismòmetre de l'ICTJA-CSIC ".
És increïble la força que pot arribar a produir en aquest cas un sentiment vers a un equip de futbol. Aquí es demostra l'increïble fanatisme sentit per els aficionats. Una afició així val molt.
Fonts: Diari El País i diari El Economista
dimecres, 22 de febrer del 2017
POSEM FI AL MALBARATAAMENT DE LES BOSSES DE PLASTIC!!!
La Comissió de Canvi Climàtic del Congrés ha aprovat per unanimitat una proposta de Ciutadans. Sembla que el Govern vol posar frè al malbaratament de bosses de plàstic. Després d'un llarg i lent procés, Espanya s'adaptarà a la normativa europea i, a partir l'1 de gener de 2018, els comerços (botigues, supermercats i similars) no podran distribuir de forma gratuïta bosses de plàstic d'un sol ús.
Trobo correctíssima mesura ja que fa pena veure els paisatges naturals fets malbé per milers de bosses de plàstic, o al mar... a veure si així es consciencia una mica més la gent i les recicla més. Pero veig que no en hi ha prou, perque ja hi ha una gran quantitat abocada als paisatges naturals que s'hauria de trobar la manera de reduïr, destinar-hi més fons.
FONTS: ARA.Cat i Rtve
Trobo correctíssima mesura ja que fa pena veure els paisatges naturals fets malbé per milers de bosses de plàstic, o al mar... a veure si així es consciencia una mica més la gent i les recicla més. Pero veig que no en hi ha prou, perque ja hi ha una gran quantitat abocada als paisatges naturals que s'hauria de trobar la manera de reduïr, destinar-hi més fons.
FONTS: ARA.Cat i Rtve
dissabte, 18 de febrer del 2017
GIRONA COMENÇA A IMPLANTAR DESFIBRIL·LADORS AUTOMATICS INTERNS
L'hospital Josep Trueta de Girona ha implantat el primer desfibril·lador automàtic implantable (DAI). Són aparells que es col·loquen sota el pit i un petit cable o elèctrode es connecta al ventricle dret del cor a través de la vena subclavia. Aquest elèctrode monitoritza el sistema elèctric del cor i, quan interpreta que es produeix una arítmia maligna, aplica una descàrrega que fa que el cor recuperi el ritme normal i evita que es produeixi una mort sobtada.
El Trueta calcula que aquest any s'implantarà uns 20 desfibril·ladors automàtics, mentre que la resta de casos (entre 50 i 60) es continuaran derivant a l'hospital Clínic de Barcelona, com es feia fins ara en tots els de la regió sanitària de Girona. Els implants que es comencen a realitzar al Trueta són justament els pacients que requereixen estar hospitalitzats i monitoritzats fins a la implantació del dispositiu.
Bé, si per algun motiu he elegit aquesta noticia, és per què té bastant a veure amb el meu treball de recerca, que precisament tracta sobre la mort sobtada i els desfibril·ladors.
Possiblement més endavant us adjuntaré algun resum d'algun apartat del meu treball, sempre i quan trobi quelcom interessant.
(FONTS: La Vanguardia, el País)
dilluns, 23 de gener del 2017
UPS! UN NOU POSSIBLE TRACTAMENT PER A LA ADDICCIÓ A LA COCAÏNA
Una nova investigació revela que l’exposició repetida a la cocaïna disminueix l’activitat d’una proteïna necessària per al funcionament normal del sistema de recompensa del cervell que condueix a l’addicció. Els investigadors també han estat capaços de bloquejar-la i així tallar aquest complex sistema que acaba induint l’addicció. La recerca, que publica la revista Nature Neuroscience, s’ha fet amb ratolins i proporciona un primer model de com la cocaïna canvia la forma i la mida de les neurones involucrades en el circuit de recompensa.
L’exposició repetida a la cocaïna disminueix l’expressió d’una proteïna necessària per al funcionament normal del sistema de recompensa del cervell. El cervell addicte tan sols troba la manera d’activar aquesta zona del cervell (imprescindible per a sentir-se motivat i tirar endavant) consumint la droga, el que acaba generant addicció.
Els investigadors van manipular l’expressió d’aquesta proteïna al cervell utilitzant una nova tècnica, l’optogenètica, que consisteix en fer servir la llum. D’aquesta manera van poder actuar sobre el circuit recompensa i acabar amb el desig de consumir la droga. Tot i que encara cal investigar més, els investigadors afirmen que la troballa obre la porta a una nova direcció per al tractament d’addicció a la cocaïna. “Pràcticament no hi ha règims de medicaments per l’addicció a la cocaïna, la psicoteràpia només, i un treball primerenc amb les vacunes”, explica l’investigador principal de l’estudi.
DESCOBREIXEN L'ELIXIR DE LA VIDA
La ciència sempre busca millores en la qualitat de vida. Molts s'havien fixat en que els corcs com les formigues reines vivien molt mes que les obreres. Després de varies investigacions, es va descobrir que a més a més de, mitjan feromones, inhibir la capacitat reproductiva de les obreres. D'altra banda, tenen uns nivells de dany oxidatiu en l'ADN, els lípids i els greixos menors tant com la expressió dels enzims.
En concret, les reines tenen majors nivells d'expressió de dos gens que codifiquen enzims antioxidants, la catalasa i la peroxirredoxina. A més, la catalasa també mostrava nivells d'activitat més alts en les reines que en la resta dels corcs.
Una cosa semblant passa amb la peroxirredoxina, un enzim antioxidant que controla els nivells de peròxids, substàncies altament oxidants.
El privilegi tan ben guardat dels corcs reines està, segons aquest treball publicat a PlosOne, en un sistema antioxidant altament eficaç, amb gens i enzims especials que proporcionen una major resistència al dany oxidatiu del material genètic, proteïnes i lípids. Aquest sistema actuaria com un potent mecanisme anti-envelliment que permet reines a viure més que altres tèrmits malgrat la seva gran fecunditat.
En concret, les reines tenen majors nivells d'expressió de dos gens que codifiquen enzims antioxidants, la catalasa i la peroxirredoxina. A més, la catalasa també mostrava nivells d'activitat més alts en les reines que en la resta dels corcs.
Una cosa semblant passa amb la peroxirredoxina, un enzim antioxidant que controla els nivells de peròxids, substàncies altament oxidants.
El privilegi tan ben guardat dels corcs reines està, segons aquest treball publicat a PlosOne, en un sistema antioxidant altament eficaç, amb gens i enzims especials que proporcionen una major resistència al dany oxidatiu del material genètic, proteïnes i lípids. Aquest sistema actuaria com un potent mecanisme anti-envelliment que permet reines a viure més que altres tèrmits malgrat la seva gran fecunditat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)